Bassa

Nedar a contracorrent sense corrent.
Beure's la claror del sol abans que s’escapi cap amunt.
Amagar-se en les ombres de les branques, per no ser vistos.
Escapar de la bassa, encara que els sembli que més enllà no hi ha res.
Més enllà hi ha un món. Escapar-se pot ser una obligació.

Viure a Biure

Biure, el poble que s'estima la  seva be alta i  també la vida.

Vam passejar per Biure i vam trobar una parella amb qui vam conversar. Va resultar que era l'alcalde del poble. Un senyor molt amable i molt trempat que ens va explicar tot de coses.  Li vam preguntar com era que al rètol de la carretera deia Biure i en canvi en aquesta inscripció de l'any 33 deia  Viure. I va dir que segons les diferents èpoques el nom havia canviat, ja que hi ha diferents opinions dels entesos sobre com s'ha d'escriure. Ens va confessar que, ara, actualment, mentre ell era alcalde, li havien proposat de tornar-ho a canviar a la V baixa, perquè sembla que, finalment seria així com s'ha d'escriure, però que ell i el consistori, s'hi havien negat, perquè els semblava que no calia fer mésvmullader amb el nom del poble. I de moment així ha quedar. Oficialment Biure, però mantenen aquest record històric ben vistós a les escales de l'església, d'aquesta altra opció que alguns consideren la bona.

Finestra

Des de dins, 
pensem, fem, inventem, 
diem, escrivim, somiem, imaginem.
Des de fora, 
tot sembla en silenci.

El gerani, a la finestra,
ens somriu en flors,
buscant isomorfismes.

Tots els colors

Tots els colors en la música del paisatge
fan que volin les mirades com ocells
alliberats, de sobte, de la seva gàbia.
Els esguards van niar entre fulles morades
i van despertat entre les branques més florides
dels cirerers roses que fan les flors a rams fets.

Ens hi apropem

Ens apropem al final del camí,
amb il·lusions i recances barrejades.
Potser res no s'acaba,
potser només, tot canvia, un cop més,
Sota la llum tan clara del matí
respiro profundament la solitud.
I si fos només això, viure?
Beure'ns la claror a grans glops.

Iris

Els iris s'obren poc a poc, aquesta primavera... com si en lloc de l'esclat habitual d'obrir-se tots a la vegada, volguessin fer-ho  en silenci i de puntetes. Cada dia n'hi ha un de nou, cada dia, algun ja està pansit.   Com escriure un sol vers d'un poema, cada dia.  Com enviar només una "a"  de l'abraçada de paraula, demà la "b".  Tot transcorre poc a poc.

Disfressa

Desplegaré un jaç senzill sota dels arbres
just allà on arriba un raig de sol 
i et dibuixa branques d'ombra sobre la pell.
I així amb disfressa de bosc
no ens podrà veure ni ens trobarà ningú.

Clavell de moro

Torna'ns els colors
que no són pas teus.
Rivets de groc arreu
envolten les ferides.
Cada pètal és un llaç.
I cada flor fa resistència.