Em feia tanta pena veure aquella casa abandonada i deshabitada!
Era dels meus veïns una família molt agradable que se'n van anar com qui se'n va de vacances i ja no els vam veure mai més. Ningú va gosar investigar gaire, ni on eren, ni perquè no tornaven. La gent, de seguida, veu coses fosques arreu.
Jo però, m'anava fent gran i encara recordava en Roc, amb els seus texans i la samarreta ratllada que li agradava tant. I un dia vaig voler donar-li de nou vida a la casa i també a en Roc, encara que fos una vida fíctícia, encara que fos de mentida.
Vaig pintar la seva roba estesa, com si això, fos un esquer per fer-lo tornar.
De moment encara no ha tornat, però si ho fa, de seguida sabrà que algú s'ha recordat d'ell durant tot aquest temps.
