L'església parroquial de Santa Maria de Camprodon
A vegades hi ha finestres o balcons inutilitzats. Hi són com una possibilitat de mirades, de contactes, d'obertura i d'aire fresc. I aquesta possibilitat no es realitza mai. Mai ningú no mira, mai ningú no obre, però el balcó ni s'esborra ni desapareix. És manté callat i mut, com una presència antiga, com un fantasma, com un record que ja no sabem què vol dir. Fins que un dia la gent que passa ni el veu, ni el mira, ni l'entén, ni el recorda. I el balcó queda oblidat, talment com si no hi fos. Un balcó inexistent, perdut en el temps. Com un present que ja ha passat o com un passat que se'ns fa present cada dia.
