Passejant per vora la riera, ens trobem per sorpresa amb un pont que no esperàvem. Envoltat d'heures, com en una pintura romàntica. Les passarel·les i les seves baranes ben trencades i retorçades per alguna riuada insòlita d'una riera que, avui sembla inofensiva. La passejada pren una altra dimensió, com si perdés una placidesa massa plana i s'endinsés en una mena d'aventura. No hi ha perill, tot és en calma. Les passarel·les encara aguanten i podem passar per sota del pont. Em prometo passar-lo un altre dia des de dalt… per trobar-li una altra història, un altre punt de vista.
