Per petit que sigui el forat,
per on m'arriba la llum,
l'enlluernament persisteix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Una escletxa de llum ens diu que fora n'hi ha més. Sortim?
ResponEliminaSi passés per aquest forat tan petit... m'hi tiraria de cap, a la llum...
EliminaAmb tots dos ulls, escrutant el possible.
ResponEliminaAmb dos ulls ben oberts... mirant ben lluny.
EliminaAquestes espitlleres són com un binocle gegant, la llum ens diu que a l'altra banda hi ha un paisatge ple de claror...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser... moltes ganes de veure paisatges plens de llum.
EliminaSi fins i tot els murs més compactes tenen alguna escletxa per on poder entrar la llum, no hem de perdre mai l'esperança: la claror és possible.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
La claror és possible i no hem de deixar de creure-hi. Una abraçada, Montse.
EliminaToques el meu tema preferit. Jo estic permanentment mirant la realitat per una espitllera. Això és tot i això és prou.
ResponEliminaTé el seu què, Helena. No et barreges, ets més tu, no cal adaptar-te...
EliminaExcelente foto y mensaje. Es cierto por pequeña que sea la luz puede ser importante que ella pueda iluminarnos y ver en un futuro algo mejor para todos, adelante siempre!!!gracias Carme
ResponElimina"No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món". Soy un convencido.
Seguiremos escribiendo, Antonio, aunque muchas veces nos falten las palabras. Gracias!
Elimina