Subscriu-te a aquest blog
Follow by Email
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Publicacions populars
Relats d'estiu del mes d'agost: Cúpula
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una escletxa de llum ens diu que fora n'hi ha més. Sortim?
ResponSuprimeixSi passés per aquest forat tan petit... m'hi tiraria de cap, a la llum...
SuprimeixAmb tots dos ulls, escrutant el possible.
ResponSuprimeixAmb dos ulls ben oberts... mirant ben lluny.
SuprimeixAquestes espitlleres són com un binocle gegant, la llum ens diu que a l'altra banda hi ha un paisatge ple de claror...
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser... moltes ganes de veure paisatges plens de llum.
SuprimeixSi fins i tot els murs més compactes tenen alguna escletxa per on poder entrar la llum, no hem de perdre mai l'esperança: la claror és possible.
ResponSuprimeixUna abraçada, Carme.
La claror és possible i no hem de deixar de creure-hi. Una abraçada, Montse.
SuprimeixToques el meu tema preferit. Jo estic permanentment mirant la realitat per una espitllera. Això és tot i això és prou.
ResponSuprimeixTé el seu què, Helena. No et barreges, ets més tu, no cal adaptar-te...
SuprimeixExcelente foto y mensaje. Es cierto por pequeña que sea la luz puede ser importante que ella pueda iluminarnos y ver en un futuro algo mejor para todos, adelante siempre!!!gracias Carme
ResponSuprimeix"No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món". Soy un convencido.
Seguiremos escribiendo, Antonio, aunque muchas veces nos falten las palabras. Gracias!
Suprimeix