Espitlleres
Per petit que sigui el forat,
per on m'arriba la llum,
l'enlluernament persisteix.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Una escletxa de llum ens diu que fora n'hi ha més. Sortim?
ResponEliminaSi passés per aquest forat tan petit... m'hi tiraria de cap, a la llum...
EliminaAmb tots dos ulls, escrutant el possible.
ResponEliminaAmb dos ulls ben oberts... mirant ben lluny.
EliminaAquestes espitlleres són com un binocle gegant, la llum ens diu que a l'altra banda hi ha un paisatge ple de claror...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser... moltes ganes de veure paisatges plens de llum.
EliminaSi fins i tot els murs més compactes tenen alguna escletxa per on poder entrar la llum, no hem de perdre mai l'esperança: la claror és possible.
ResponEliminaUna abraçada, Carme.
La claror és possible i no hem de deixar de creure-hi. Una abraçada, Montse.
EliminaToques el meu tema preferit. Jo estic permanentment mirant la realitat per una espitllera. Això és tot i això és prou.
ResponEliminaTé el seu què, Helena. No et barreges, ets més tu, no cal adaptar-te...
EliminaExcelente foto y mensaje. Es cierto por pequeña que sea la luz puede ser importante que ella pueda iluminarnos y ver en un futuro algo mejor para todos, adelante siempre!!!gracias Carme
ResponElimina"No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món". Soy un convencido.
Seguiremos escribiendo, Antonio, aunque muchas veces nos falten las palabras. Gracias!
Elimina