Si fins i tot els murs més compactes tenen alguna escletxa per on poder entrar la llum, no hem de perdre mai l'esperança: la claror és possible. Una abraçada, Carme.
Excelente foto y mensaje. Es cierto por pequeña que sea la luz puede ser importante que ella pueda iluminarnos y ver en un futuro algo mejor para todos, adelante siempre!!!gracias Carme "No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món". Soy un convencido.
Una escletxa de llum ens diu que fora n'hi ha més. Sortim?
ResponSuprimeixSi passés per aquest forat tan petit... m'hi tiraria de cap, a la llum...
SuprimeixAmb tots dos ulls, escrutant el possible.
ResponSuprimeixAmb dos ulls ben oberts... mirant ben lluny.
SuprimeixAquestes espitlleres són com un binocle gegant, la llum ens diu que a l'altra banda hi ha un paisatge ple de claror...
ResponSuprimeixBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser... moltes ganes de veure paisatges plens de llum.
SuprimeixSi fins i tot els murs més compactes tenen alguna escletxa per on poder entrar la llum, no hem de perdre mai l'esperança: la claror és possible.
ResponSuprimeixUna abraçada, Carme.
La claror és possible i no hem de deixar de creure-hi. Una abraçada, Montse.
SuprimeixToques el meu tema preferit. Jo estic permanentment mirant la realitat per una espitllera. Això és tot i això és prou.
ResponSuprimeixTé el seu què, Helena. No et barreges, ets més tu, no cal adaptar-te...
SuprimeixExcelente foto y mensaje. Es cierto por pequeña que sea la luz puede ser importante que ella pueda iluminarnos y ver en un futuro algo mejor para todos, adelante siempre!!!gracias Carme
ResponSuprimeix"No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món". Soy un convencido.
Seguiremos escribiendo, Antonio, aunque muchas veces nos falten las palabras. Gracias!
Suprimeix