Una vegada hi havia una pedra molt grossa i una alzina petita que estaven molt a prop.
Quan l’alzina va anar creixent i el seu tronc es feia més i més gruixut, s'anava apropant a la pedra.
- Vigila que soc punxeguda - va dir la pedra - et podria foradar l'escorça si t'acostes més.
- No puc evitar de créixer… ja veurem que passarà si ens arribem a tocar.
- Jo no em puc pas moure…
- Que sigui el que hagi de ser.
I l’Alzina va créixer, i la pedra va foradar l'escorça i l'escorça foradada va créixer al voltant de la pedra.
I al cap dels anys estaven tan unides que semblaven una sola cosa.
