Els iris s'obren poc a poc, aquesta primavera... com si en lloc de l'esclat habitual d'obrir-se tots a la vegada, volguessin fer-ho en silenci i de puntetes. Cada dia n'hi ha un de nou, cada dia, algun ja està pansit. Com escriure un sol vers d'un poema, cada dia. Com enviar només una "a" de l'abraçada de paraula, demà la "b". Tot transcorre poc a poc.
