Relats conjunts de maig: natura morta amb cebes i arengada

Isidre Nonell - Natura morta amb cebes i arengada

- Isidre, vols dir que no trigues molt més a pintar aquesta natura morta del que vas trigar pintan la Gitana jove,  la Figura ajaguda o la Paloma, per exemple?

- No ho sé, estimada, mentre pinto, no penso en el temps que trigo. Vaig fent.

- És que ja portes vuit dies amb aquest quadre…

- I quin problema hi veus? Jo vaig fent. Que potser tens pressa per tal que el vengui i guanyem una mica més de diners? 

- No, no és pas això… però et falta molt per acabar?

- No t'ho sabria dir, no estic content de com em va quedant i potser hauré de fer molts retocs. Potser hi estaré tres dies més.

- Doncs mira, saps què et dic, Sidret? Que me'n vaig uns quants dies a casa de ma mare i quan acabis m'avises.

- Però dona, com pot ser? No t'havia vist mai tan frissosa… quina pressa hi ha?

- No, si no soc jo, són aquests models teus que fumen una pudorassa  tan desagradable que ja no la puc aguantar més. Doncs això que et deia… ja m'avisaràs quan hagis acabat i llençat tota aquesta porqueria.