Divendres passat mentre em llegia dos poemes de la Pilar Valero, vaig jugar amb la tablet a interpretar-ne un en dibuix.
Jo crec que, en la història del poema, guanya el color groc Van Gogh, i no sé si he aconseguit que en el meu dibuix també guanyi.
 |
| carme |
Passadís
Pintaré amb grocs Van Gogh
Pintaré amb grocs Van Gogh
la cambra que habito.
Esmicolaré ecos,
notes descalces
de simfonies prestades.
Posaré cuirassa
al laberint d'estàtues;
passadís de temps
que cobreix dies
amb capes de vellesa.
Tal vegada així apaivagui
el cor de la tragèdia,
conspiració velada,
màscara de llavis caiguts;
ferradura irònica,
de sort invertida.
..........................................................................Pilar Valero
Després, el dissabte allà a la presentació, la Pilar ens va llegir un poema del seu llibre, traduït al francès, com una primícia. Va dir que li feia il·lusió veure'ls traduïts al francès. I doncs jo, ara, n'hi regalo un altre. El mateix poema de la Pilar traduït per mi al francès.
Je paindrai en jaunes Van Gogh
la chambre où j'habite.
j'émietterai des échos,
notes dechaussées
de symphonies pretées.
J'habillerai en cuirasse
le labyrinthe de statues;
couloir du temps
qui couvre des jours
parmi des couches de vieillesse.
Peut-être ainsi j'apaiserai
le coeur de la tragédie,
conspiration voilée,
masque de lèvres tombés;
fer à cheval, ironique,
de chance inversée.
