Era una lluna tan petita
que la podíem fer nostra.
La lluna,
l'instant,
el color del cel,
El pensament
i el mateix gest mirant amunt,
tots dos al mateix temps.
Era un temps tan petit
que només jo, imaginant,
el podia fer nostre.
divendres, 18 de juliol del 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...