Hi ple de murs invisibes
que, com les tàpies en els camins dels camps,
ens amaguen els uns des altres.
Potser amaguem
les delicies d'un hort interior,
per por que no ens les prenguin.
O potser amaguem
barraques destartalades
que ens faria vergonya d'ensenyar.
Els murs,
simplement,
hi són
i perduren.
