dimecres, 8 d’abril del 2020

Corredisses: sisè i últim fil





Estava llegint una història,  on el protagonista sentia unes passes petites, d'infant, que venien del pis de sobre.  Però resultava que en aquell pis no hi vivia ningú. Aquell relat anava augmetant l'intriga. Just en el tercer dia de lectura, vaig començar a sentir al sostre de casa meva unes corredisses.  Vaig pensar que tot plegat era que m'havia ficat tant dins de la història que m'havia suggestionat.  Però no, un cop al llit les corredisses continuaven i continuaven. A sobre de casa meva, no hi havia cap pis: un sostre mort, just una làmina de guix i la teulada.  Però les passes persisitien. 

De sobte es va desconnectar l'electricitat i ens vam quedar a les fosques. Mentre buscàvem a la claror d'un mòbil que coi havia passat, vam veure que en lloc d'un llum que hi havia empotrat al sostre, treia el cap un gorjablanc!  





Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la  Sarah Misselbrook , originària del Re...