Aquella aigua que fa temps
fluïa amb l'escuma dels safarejos
ara duu reflexos del color de les flors.
El nostre fluir
té un cel ben blau
i núvols viatgers.
I la frescor de l'aigua
que calma la set.
I la música de la pluja
sobre la teulada.
Som un sol riu.
I a la riba, un infinit
a la nostra mida.
