Relats Conjunts d'octubre: Impressions a la sortida del sol

Impressions a la sortida del sol  de Claude Monet

 

- Mira, t'he portat un regal molt especial, pel teu aniversari.

- Ui! Que gros!Això té la pinta d'un quadre.  Ja saps que m'encanta la pintura.

- I tant que ho sé, per això t'he fet fer aquesta,  taaaan especial.

- A veure,  a veure... què sortirà...  OOOOH!   no, no pot ser!   Aquest quadre, jo no el vull veure a casa meva!  De cap manera.  Ja te'l pots endur.

- Però, però, però... què m'estàs dient?  Si li vaig demanar al meu amic Monet que te'l pintés especialment par a tu.

- Doncs malaguanyada feina!  L'has ben cagada, perquè no el vull.

- No t'agrada?

- És preciós!

- Noi,  no t'entenc gens.  M'ho pots explicar si us plau?

- Sí, ja veig que és especial i que surto jo, en una de les tantes matinades que sortim a pescar.  El quadre es preciós,  però jo estic d'aquesta boirina, de passar fred, de la humitat i de tota la pesca, (mai millor dit)  fins al capdamunt.  I quan arribo a casa, l'última cosa que vull és recordar com ha estat aquella  nit i el naixement del dia corresponent.  Emporta-te'l, de seguida...

-  Doncs t'has quedat sense regal, perquè no el penso pas tornar ni tampoc canviar per un altre.  Me'l quedaré jo....  i   si algun dia canvies d'opinió,  i el vols ja me'l demanaràs.