Sis nis d'agost de Jordi Lara: fragments

A Sis nits d'agost, en Jordi Lara ens explica els darrers dies de la vida d'en Xirinacs. Molt ben documentat i una mica novel·lat, és emocionant de llegir. 

M' ha interessat molt aquest llibre, però en comptes de fer-vos un comentari meu, us deixo amb uns quants fragments. En Xirinacs era un avançat al seu temps. Ara mateix ens faria molt de servei. En aquell moment es va malmetre una gran part de la seva força, energia i intel·ligència. No el seguíem, potser no el seguíem ni els que l'hauríem volgut seguir.

***********************************************************************************

"Lluitarem contra els forts mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts"

Xirinacs

"He conegut la persona més intel·ligent  que mai no m'he topat."   Havien encetat una amistat  per a tota la vida en què en Chalamanch li va saber fer costat no pas com a seguidor  incondicional, sinó des de l'escalf comprensiu, però crític, de l'amic.

Xirinacs - Jordi Lara

Però no era la derrota  que li coïa més: no havia aconseguit la unitat dels partits catalans per recuperar les insitutcions catalanes que no fossin tutelades per Madrid, o un model  de democràcia participativa de debó en què els polítics no suplantessin el poble.

Jordi Lara

"Gandhi deia que el no violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí i ho dic ben alt, per si hi ha algun policia o algun fiscal: em declaro amic de ETA i de Batsuna."

Xirinacs

Els que de debò coneixien a Xirinacs, els que sabien  que pocs com ell se l'havien jugat tant en la defensa de la pau i la voluntat de diàleg, van pensar que havia embogit; ell, acorralat pels amics, deia  que havia comès a posta el delicte d'enaltiment del terrorisme només per violentar una llei injusta. Tres mesos després, davant la jutgessa que l'interrogava, un Xirinacs de setanta anys declarava, a més,  que la seva intenció havia estat col·laborar a l'establiment  d'una pau de debó al País Basc, ni vençuda ni resignada; que tanmateix com a seguidor de Jesús, s'esforçava en estimar l'estat espanyol; sobretot invocant Gandhi o una justícia bíblica i primitiva, remarcava que calia dispensar la violència defensiva del petit agredit davant la violència agressora del poderós.

Jordi Lara

Ningú podia saber, aquella tarda al Fossar de els Moreres, que el temerari que es rabejava immune en un titular ja havia iniciat un compte enrere sabent que li quedaven menys de cinc anys de vida.

Jordi Lara

Un dia consignava: "Faig la vida de cada dia sense diferències. Però com val cada minut!"; l'altre: "La vida  és meravellosa. Amb un pessiguet d'amor i un pessiguet d'intel·ligència la vida esdevé meravellosa."  El torturava convertir-se  en un vell com una nosa, volia fer lloc al planeta i rebre la mort en forma.

 Xirinacs- Jordi Lara

Segurament un home en té prou amb una sola raó per llevar-se la vida si ho fa des del dolor, però si ho fa des del goig i la plenitud en calen un grapat.  Xirinacs parlava de lliurar-se del tot a l'amor per Jesús, de donar-se als altres.

Jordi Lara

Roca amb la X gravada que hi ha al Pla de can Pegot, lloc on van trobar el cos d'en Xirinacs.

Allò que ens resta

Sembla insignificant allò que ens resta,
tot just una petita illa protegida,
només, per la nostra voluntat de ser.

Peró ens queda tanta claror
i l'acolliment, i els tresors engrunats.
I brilla sempre, perquè no l'oblidem,
la força interior, d'aquest poble, 
ara potser expressament dispersa.
I la claror que ens diu: 
ajunteu-vos de nou i vencereu.

Santa Radegonda a Talmont (estuari del Gironde)

Esquerp i bell
l'aire  i el riu.
Vibrem silenciosament
en un fluir intensament lent.
El vent ens desperta els sentits
lliurats a una contemplació
latent, quasi hipnòtica.

Relats conjunts: L'ermità a la gruta

- Que no, he dit que no i prou!  Foteu el camp!

- Però, perdoni... no voldrà pas que després del viatge fins aquí dalt tan costós, ens n'anem amb les mans buides.

- Doncs sí senyor,  vull això precisament que marxeu, i ràpidament, però no pas amb les mans buides. Vull que marxeu amb les mans tan plenes com heu vingut, vull que us endugueu totes les porqueries  que heu portat. Tot!

- Oh! clar que sí, senyor ermità que ens ho endurem, no voldrà pas que li regalem el nostre material. Però és que havíem vingut aquí per a fer-li una entrevista i un reportatge sobre la seva vida d'ermità i vosté ens fa marxar sense haver fet la feina.

- Això que vosaltres preteníeu fer i que jo no us permetré de cap manera no és ni una entrevista ni un reportatge sobre la meva vida, és un muntatge mentider de cap a peus, utilitzant la meva persona  per explicar el que us dona la gana a vosaltres.  Maneu, ara mateix, als vostres homes que recullin tota aquesta porqueria.

- Senyor ermità, no s'ho prengui així, la televisió és com és i és entreteniment i les coses s'han de fer bé i que facin patxoca i que impressionin un mica a la gent i....

- I que tot sigui mentida, a vosaltres, us és igual?

- No és mentida, senyor, vostè és vostè i vostè viu aquí i això és veritat.

- Si l'única veritat que quedarà totalment confosa i amagada per la gruixuda capa de mentida que hi posareu a sobre.

- Perdoni, senyor, però vostè és ermità i no pas periodista i vostè no sap res de com s'ha de fer  la meva feina.

- Escolti'm bé, perquè és l'última vegada que em dirigeixo a vosté i si no marxa, començaré a destruir el seu preuat material. Jo també soc periodista, era periodista i precisament sé molt bé com s'hauria de fer la seva feina d'una manera clara i honesta, també sé que cada dia és més difícil fer-la bé. Vaig ser un bon periodista fins que vaig poder i quan no vaig poder, vaig plegar, vaig venir a la muntanya i ara mateix soc un bon ermità i no deixaré que una colla d'ineptes em facin deixar de ser-ho.  Foteu  el camp d'una vegada!!!! 

Amb un pedrot amenaçador a les mans, va acomiadar ràpidament els periodistes, els càmeres, el figurants, i fins i tot l'altar de plàstic daurat que havien pujat fins allà per simular alguns rituals que haurien quedat molt exòtics i esotèrics.  

El reportatge, però el van fer igual: anava sobre un ermità violent que s'havia tornat boig i amenaçava sense cap motiu, a qualsevol que arribava, amb un roc dels més grossos que podia agafar.

Plaça de Libourne

Tot recollit i al seu lloc, en acabar el dia.
Caminarem sota les porxades quasi buides
cercant recer quan ve la fosca.
En aquesta calma, quan tastem l'instant,
hi reposa la continuïtat de ser,
de poder ser nosaltres.

Pautada rigidesa

Una fotografia d'en Xavier Pujol: Futurs

La realitat, tan rígidament pautada,

ens encalla els peus a cada solc

i no podem avançar.

Ens menjaríem la fulla saborosa i tendra, 

però les reixes, i els grillons als peus, 

un cop més, ens ho impedeixen.

Porxo i cedre a Moissac

El claustre, tan bell, ens explica fragments 
de la trista, cruel i interessada història dels homes.
El cedre, majestuosament, ens sobrevola a tots a través dels segles.

Penells

A vegades com aquest ocell, 
correm molt per no anar enlloc. 
Només que algun vent ens hi obliga. 
Quan para el vent, 
deu reposar alleugerit. 
El nostre vent, 
el que ens fa córrer, 
Sabem quin és? 
El sabem aturar? 
O som penells? 
O som mesells?

Duresa

Una fotografia de Xavier Pujol: Futurs

L'escorça de l'aigua

s'ha fet tan dura 

que, ara, ens punxa els dits i l'ànima.

La guineu, cruel, sempre a l'aguait,

percaçant-nos dia i nit.

Anèmona

Els pètals rebregats, no perden el seu color ni la seva llum.


Pd: encara que sigui sense celebració, m'acabo de recordar que la Col·lecció de moments, avui fa 12 anys... anirem fent... Al meu blog i a mi ens agrada fer camí junts.

Capvespre a l'oceà Atlàntic

Punta de Fouras

Baixa el sol, i baixa també la mar.

És lluny la claror i lluny el seu reflex.

Sura l'enyorança de tot allò que encara veig.

La penombra avança poc a poc

i amb ella, silenci i recolliment.

Amb la nit arribaran el son i els somnis,

i agafaran el relleu a la realitat viscuda.

Sota la pell

En Xavier Pujol, que sempre fa molt bones fotografies, en aquests seu post  Futurs, ens va sorprendre amb unes composicions fotogràfiques que  jo les vaig trobar molt i molt suggeridores de moltes coses. Em bellugaven alguna cosa per dins.  I per això he començat una sèrie de posts on posaré paraules a aquestes imatges.  

Composició fotogràfica de Xavier Pujol

Sota la pell,
em queden
incomptables bocins
de tresors engrunats.

Finestra i iris

Recorda't d'obrir la finestra.

La claror de la tarda pentina les fulles dels iris

i tenim moltes pocelles a punt de florir.

Recorda-ho, 

encara  que sigui, només, apujar un xic la persiana...

No esperis que el sol ja s'hagi post

i que els pètals marcits 

et puguin recordar, només, l'absència.

Jugant amb Brznst i les lectures

A la Mei, la protagonista de Disset pianos, se li moria sobtadament en Péter, la seva parella, era una mort traumàtica per inesperada.

A la dona de fang, no se li havia mort ningú, no obstant, hi havia algunes coses del llibre que li feien pensar en la seva vida. Hi ha desaparicions o allunyaments o viatges, o desconnexions que poden produir reaccions semblants.

"Necessitava pensar en el Péter sense recriminar-li res.  Et perdono que t'hagis mort i m'hagis deixat a l'estacada, va pensar."

I mentre llegia, recordava molt bé aquesta sensació, de quan Brznst va desaparèixer sobtadament, podríem dir que també traumàticament.  La dona de fang després de sentir dintre d'ella molt dolor i molts i molts retrets, va arribar un moment que necessitava deixar enrere tots els retrets i començar a fer funcionar de nou la seva comprensió.

"Havia arribat el moment de substituir retrets absurds per  un àlbum de records amb els bons moments que havien viscut junts."

I, altra vegada, ella recordava com havia escrit i confeccionat un àlbum de bons moments. El necessitava. Havia escrit un recull de bons moments, Li va posar per títol Només  ... (sobreentenent la continuació: només tinc ganes de dir-te coses boniques).  I sí, va servir de molt aquest àlbum per donar un tomb i endreçar coses.l

La gran sort és que Brznst no solament no havia mort, sinó que tornava a estar accessible i va poder-lo compartir amb ell.

Ara, després d'haver estat uns anys junts i en bona harmonia, en Brznst i la dona de fang tornaven a pensar en una separació forçosa, menys traumàtica que la primera, menys sobtada que la primera, més esperada.  I el llibre tornava a xiuxiuejar-li coses:

"Volia sentir-se acompanyada per en Péter, per l'esperit d'en Péter, per l'ànima d'en Péter, per la veu o l'eco de la veu d'en Péter, no sabia com explicar-ho. El volia tenir al costat, però s'havia d'esforçar per evocar-lo"

Potser sí que en Brznst tornaria al seu planeta, per molt de temps, necessitava fer-ho i no seria just per a ningú tornar a patir-ho de manera excessiva. 

- Brznst, si has de marxar, no trencarem pas la comunicació, oi?
- N, n, n l trncrm. Jnts pdm fr-h tt ms bnc.
- Seria trist que no poguéssim veure'ns mai més, però seria pitjor no poder-nos parlar a distància mai més.
- N m'grd dr m ms. Prq, m ms?
- No, no cal dir mai més. Ja veurem...
- S, j nrm vnt...
- Aquest ja anirem veient, és com una mena de mai més disfressat de ja veurem. O un ja veurem disfressat de mai més... no sabria dir-ho.
- D vrtt q trnr. N Brznst smpr trn, t m'h hs nsnyt.
- Sí, ho sé, i mentrestant?
- Mntrstnt ns prlrm d'n mnr _ ltr. J t rcdr cd d _ cd nt.
- Jo també et recordaré Brznst, mentre pugui, un dia, si passa molt temps potser també tindré dificultat per evocar-te, com la Mei. Serà triple pena, no tenir-te a prop, no recordar-te i si es dona el cas deixar d'enyorar-te, ja un desastre total...
- sr n prd mtl grss, dxr d dstjr-t.
- També.
- N m pssr, t'h prmt...
- Ja anirem veient, ja em tindràs al corrent dels teus viatges, i de totes les coses que els condicionen.
- _ tnt q s! T tndr smpr l crrnt.
- T'stm
- T'stm... h, h, h, j prls cm j!
- Ho faig perquè m'entenguis bé. M'ntns?
- síííííííí.... Iiiiiiiiiiiii taaaaaaaaaant!

Cistells

Parada de cistells al mercat de Moissac

Jo vull omplir els cistells de flors,

vull escriure sols, quan sigui de nit.
Vull pintar de vermell cada línia de text,
i amagar sorpreses entre els dits.
Tinc els cistells i tinc les mans, 
encara buits d'aquest futur.