Què hi ha més enllà d'aquesta boira
tan fina i subtil que res no amaga
o espessa que no ens deixa veure res.
Hi ha el misteri, hi ha l'oblit o bé el silenci.
La solitud humida que ens amara els ossos.
El batec amagat d'allò que ja no serà nostre.
Rere els arbres borrosos hi ha la tardor,
més enlla del riu que es difumina hi ha el mar.
