Diu aquesta plaqueta daurada: "En aquest lloc, el senyor Jaume Batlle, gran home de bé, passava llargues estones de pau, soledat, tristesa i nostàlgia els darrers dies de la seva vida, segurament amb ocults pensaments d'un home savi que mai no va manifestar. Asseieu-vos lliurement aquí, sols o ben acompanyats, per trobar la pau interior."
Sec, poc a poc, amb la calma que em dona passejar sola, sense presses, mentre el meu acompanyant dibuixa i pinta. Provo de retrobar les absències, totes aquelles que em donen pau interior, les conegudes, però també les desconegudes, com el senyor Jaume Batlle, de qui no havia sentit a parlar mai abans. Potser és el silenci, potser el sol d'hivern que encara feia de bon rebre, Potser la suggestió del petit rètol daurat. Somric perquè em costa poc sentir la pau interior. Veniu, seieu al meu costat, ja veureu!
