El verd s'estén arreu on puc mirar.
Amb la tendresa, encara, de la primavera,
com si se'ns fes una primavera permanent.
Amb la joia dels colors, de cada gest que perdura…
amb tants de mots per anomenar-la:
herba pels pendents suaus , flors inesperades a tot temps
i fulles de totes formes i de tots els tons
i camps que fan pedaços encaixats com peces de puzle.
I aliments per ser menjats i boscos on amagar-se.
No cal que toquis de peus a terra, creu-me,
jo t'asseguro que encara és primavera.
