La porta ja no tanca gaire bé,
ha agafat el gest de restar oberta i acollidora.
A les seves velleses ja no la farem canviar.
No em fa por de tenir la porta oberta,
tinc tres vigilants ben vius que em protegeixen.
L'un m'espanta els mosquits amb la seva olor
l'altre té unes punxes terribles.
I el tercer és un avet petitó que fa somriure.
I aquesta fusta vella, tan bella!
