Un horitzó ni molt proper ni molt llunyà,
una tardor qualsevol i un llit de fulles seques.
I passejar, com si tingués tot el temps del món,
encara que sempre sembla que tingui les hores comptades.
I el silenci, la quietud, la solitud buscada
viure l'instant present, com si ningú esperés res de mi.
El so de les meves passes, com la banda musical dels somnis.
