D'una fotografia de Marta Pàramo
Sempre és estiu al teu esguard tan càlid,
encara que la tempesta ens faci trontollar la vida,
serem els joncs que saben redreçar-se.
Hem recollit pedres de tots colors,
i petxines i tresors quasi desconeguts.
I els duem tan endins que ja mai no els podrem perdre.
Serem lluna, serem estrella, serem tresor
serem ànima, si encara ens manca el cos.
