divendres, 10 de desembre del 2021

Mar


Tenim el mar de company
més lluny o més a prop
sempre acabem tocant-lo.
I tu ets el mar i el mar ets tu.
I sempre hi ets quan camino la sorra.
i sempre hi soc quan mires  l'horitzó.

Onades suaus m'acaronen els peus
i jo soc de sorra, 
perquè la mar 
em belluga i em canvia.

Sempre, el caliu era més enllà I el camí li semblava fred com la pedra. Malgrat tot, veia la bellesa al seu voltant.