Potser m'hauria agradat la balma, tal com era.
O potser no hi hauria parat atenció.
Ara, en aquesta mig balma mig església, hi ha una barreja de sensacions.
Se sent encara l'olor de música.
I la claror és tan blanca com groga es va fent a l'ombra.
M'hi encanto, buscant la permanència del record.
Minúsculs llums ben repartits, ens parlen d'activitats nocturnes.
Petit concerts que imagino sentir.
La cova i el pont
Arrecerar-se o sortir.
Façana sobre la pedra
que de lluny crida, al pelegrí.
