Una casa de Sanaüja
Avui, ja només puc volar.
S'ha acabat de caminar, d'anar amb bici, d'anar amb cotxe, d'anar amb tren o amb avió. Doncs com que no hi ha cap més sortida: volaré.
Volaré cap a les balconades antigues, fins a trobar les veus d'infants que juguen entre el blat de moro penjat que s'asseca al sol i a l'aire. Els miraré jugar, mentre sento el soroll de la corriola del pou que no para amunt i avall, sobretot quan s'acosta l'hora de fer el dinar i el repicar de la galleda i l'alegria de l'aigua.
Volaré tambe vora els amics que han quedat lluny. "Trigarem a veure'ns" em deia ahir una amiga, amb qui només ens separa una horeta escassa de cotxe. Volaré al teu jardí, també, per veure't com cuides el teu petit hortet i com el sol que tant t'estimes t'acarona la pell.
Volaré cap al passat, cap al present i cap al futur... qui podria imperdir-nos-ho?
