Hi havia una vegada, un nen de 5 anys, que ara ja és un avi, que va venir aquí en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns parents, menjar una bona xocolata i passejar per aquest parc que aleshores ja existia.
Li van explicar que, allà , a Olot, que tenien la mà trencada fent imatges de tota mena, estaven fent la imatge més grossa que havien fet mai. La imatge del Sagrat Cor que s'havia de posar a sobre del temple del Tibidabo de Barcelona, per subsitutir la que s'havia destruit durant la Guerra Civil. Com que aquell nen vivia a Barcelona i sabia perfectament on era el Tibidabo, es va interessar pel tema i va fer unes quantes preguntes.
- I com ha de ser de grossa, aquesta estàtua? - va dir el vailet.
- Ui! Molt i molt, en total farà 7 metres i mig d'alçada - i li van ensenyar més o menys quan eren aquests metres, amb les cases de la plaça, com ara tres pisos, més o menys.
- I on la poden guardar, tant alta? - encara es va interessar, ell.
- La guarden a trossos, vols veure-li el cap?
- Sí! - va contestar de seguida, sense fer-se pregar.
I el van portar fins a un edifici que tenia una mena d'aparador molt gran amb un cap monumental. Un cap de més d'un metre d'alçada és força impressionant.
- Vols tocar-li el nas? Així quan ja sigui a dalt de tot del temple, podràs dir. "Jo li vaig tocar el nas"
I sí, només tenia 5 anys, però se n'ha recordat tota la vida i ho ha explicat moltes vegades, "Jo li vaig tocar el nas."
