Encara em cueja el febrer a dins
com un instant genuí de vida.
La primavera reclosa en l'àmbit més petit,
que em va abastar un gest més suau que mai.
L'estiu esperançat i l'aigua i el riu i el mar
i el cel i el verd de vora l'aigua.
I ara torna la tardor, esquerpa,
els seus colors ja no acaronen
i els sentim lluny com si ja no fos nostra.
I vindrà altra vegada l'hivern,
potser gestant d'amagat, nova vida, arreu...
