Etiquetes
Publicat per Carme Rosanas

Relats d'estiu de la Carme



La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol
Primera participació als Relats de la Carme:  Relat en imatge de Xavier Pujol


Tornen els Relats d'Estiu de la Carme.
Imatge presa a la platja de Sant Pere Pescador, vora la desembocadura del Fluvià.
Què us suggereix aquesta foto?


"Àngel caigut, principi de foc,
magrana oberta.
Tot això ets tu per a mi
jo n'estic certa."

Alenar, Maria del Mar Bonet

Àngel caigut

 Àngel volador ran de les aigües
ales desplegades, lliscant àgilment
cercant el salt, el gir, la filigrana.
Ets el senyor del teu món inaccessible.

 Has baixat finalment, de peus a terra
arrossegant les ales, no pas vençudes
sinó properes, amb la bellesa incerta
de qui ha perdut l'alçada del vol.

Els meus peus i els teus peus damunt la sorra
deixant petjades paralel·les per saber el camí,
seguint-nos les passes, compartint els instants.
Tornarem a volar damunt de l'aigua
tornarem a ser vent i sorra i mar.
"Que jo t'he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells."


Alenar, Maria del Mar Bonet


1.- Relat en imatges d'en Xavier Pujol, aquí mateix, al post
2.- Joan Gasull: Arrencar el vol
3.- Elfreelang: Enlairar-se
4.- Assumpta:  Tot a punt
5.- XeXu: Ícar
6.- McAbeu: Campanya conscienciadora
7.- Novesflors: Àngel caigut
8.- Teresa Ribera: Àngel blau
9.- Laura T Marcel: L'àguila negra
10.- Cantireta: Xarxes (esgarriades)
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. McAbeu15 de juliol de 2018, a les 10:18

    Jo ja hi comptava amb aquesta cita estiuenca amb els Relats de la Carme, compta tu també amb la meva aportació un any més.
    Començo a rumiar, a veure que em surt. :-)

    ResponSuprimeix
  2. XeXu16 de juliol de 2018, a les 9:56

    No falles mai! I a més, no en tenia cap dubte. M'hi apunto, és clar. Dóna'm una mica de temps.

    ResponSuprimeix
  3. Helena Bonals16 de juliol de 2018, a les 10:46

    Un àngel caigut no gaire dimoni! "Ets el senyor del teu món inaccessible": el que sol passar amb els àngels, caiguts o no.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas16 de juliol de 2018, a les 15:38

      Sol passar, si, amb els àngels, he, he, he, mai no podem abastar-los ni atrapar-los.

      Quan els vaig veure baixar de la seva taula i despenjar els seus parapents del cel, les primeres paraules que em van venir vsn ser aquestes "àngel caigut” recollint les seves ales.

      Suprimeix
  4. jpmerch16 de juliol de 2018, a les 12:40

    M'encanta el poema sencer, però per no abusar, em quede amb els últims versos. L'esperança que inoculen és tan necessària en aquests dies. "Tornarem a volar damunt de l'aigua..."

    Moltes felicitats, Carme! Que tingues un molt feliç i mariner dia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas16 de juliol de 2018, a les 15:42

      Moltes gràcies, Jp! Dobles : Per la felicitació i perquè t'agrada el meu poema. És d'aquells que surten sols de la imatge, ella va dictant els mots. És veritat que necessitem esperança, tots, jo també la busco en cada final que escric.

      Suprimeix
  5. rits16 de juliol de 2018, a les 14:53

    Ai Carme, no prometo res, que darrerament ni els relats conjunts ordinaris, escric....
    Això si, aprofito per passar i desitjar-te molt bon sant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas16 de juliol de 2018, a les 15:43

      Moltes gràcies, rits, bonica! La felicitació, ja és molt, és un regal que la gent hi penseu. Una abraçada.

      Suprimeix
  6. M. Roser16 de juliol de 2018, a les 17:42

    Que tinguis un bon dia del teu Sant, Carme!!!
    A mi aquestes ales enmig d'aquesta platge - desert, em resulten xocants, suposo que a prop deu haver-hi algun cingle per on tirar-se...Sembla una papallona gegant i potser només són per corre ran de terra empeses pel vent!
    Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas16 de juliol de 2018, a les 21:06

      Moltes gràcies, M Roser!!!!

      No, aquests no es tiren d'enlloc. Van damunt d'una planxa com de surf i es fan estirar pel vent a través d'aquesta mena de parapent obert.

      Petonets.

      Suprimeix
  7. Assumpta16 de juliol de 2018, a les 18:46

    He he he tots recordem que a l'estiu aquí tenim una cita!!!👍👍👍
    Em sap greu perquè ja fa dos mesos que volia participar a Relats Conjunts però m'he trobat amb dues imatges que no em deien res de res... La teva m'ha donat una idea ràpidament... a veure si aquesta nit m'hi poso i ja el deixo fet 😀😀😀😀

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas16 de juliol de 2018, a les 21:09

      Que bé! Quina ilu! Cal dir que la idea de fer els Relats d'estiu em va sorgir per tu, per una "queixa " teva, que vas deixar al blog dels Relats conjunts, per haver de fer vacances juliol i agost... i vaig pensar, que tenies raó, que no costava gens fer-ho també a l'estiu. Si ho trobem a faltar doncs en fem uns pel nostre compte. I aquí el tenim. El primer any amb molta participació i baixant any a any... però és igual, ni que siguem mitja dotzena, si ens ho passem bé, continuarem.

      Suprimeix
    2. Assumpta17 de juliol de 2018, a les 18:52

      I tant que sí!!!! :-)))
      Ei, no recordava que hagués nascut així... sempre pensava que era una iniciativa teva pròpia hehehe

      Suprimeix
    3. Carme Rosanas17 de juliol de 2018, a les 19:07

      Sí, inociativa pròpia meva, si vols dir-ho així, però la idea em va venir a partir de llegir la teva queixa. Crec que no ho havia explicat mai, però així va sortir.

      Suprimeix
    4. Assumpta17 de juliol de 2018, a les 23:07

      Em va sortir bé això de queixar-me!! hehehehe
      Ja he fet el relat!! ;-))

      Suprimeix
    5. Carme Rosanas17 de juliol de 2018, a les 23:21

      Moltes gràcies! Relats llegits i enllaços posats! Feina feta abans d'anar a dormir. Sou molt ràpids!

      Suprimeix
  8. Garbí2416 de juliol de 2018, a les 19:58

    Ja he fet el meu....

    ResponSuprimeix
  9. Elfreelang17 de juliol de 2018, a les 12:08

    ara m'hi poso Carme

    ResponSuprimeix
  10. Elfreelang17 de juliol de 2018, a les 12:15

    fet! molt breu
    https://sidubtosoc.blogspot.com/2018/07/enlairar-se-relats-estiuencs-de-la-carme.html

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de juliol de 2018, a les 19:08

      Moltes gràcies, de voler i volar tenim "volem" que serveix per tot.

      Suprimeix
  11. Teresa Ribera17 de juliol de 2018, a les 20:16

    Per molts anys, Carme! Aprofito la vuitada i donar senyals de vida.
    Espero ser en aquesta cita estiuenca.
    Prepararé la ploma, d'àngel.

    ResponSuprimeix
  12. novesflors17 de juliol de 2018, a les 20:47

    No recorde aquesta cita estiuenca. Veuré què puc fer.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas17 de juliol de 2018, a les 21:07

      Que bé que ho intentis!!!
      Fa anys que faig el relleu dels Relats Conjunts a l'estiu... "coses dels blogs".

      Suprimeix
  13. Assumpta17 de juliol de 2018, a les 21:56

    Aquí tens el meu relat!!

    https://blogdeassumpta.blogspot.com/2018/07/relats-destiu-de-la-carme.html

    ResponSuprimeix
  14. McAbeu20 de juliol de 2018, a les 9:04

    Ja el tinc fet i publicat.

    https://xarel-10.blogspot.com/2018/07/relats-conjunts-de-la-carme-juliol.html

    ResponSuprimeix
  15. novesflors24 de juliol de 2018, a les 23:46

    https://florsnovesflors.blogspot.com/2018/07/angel-caigut.html

    ResponSuprimeix
  16. Laura T. Marcel26 de juliol de 2018, a les 11:18

    Amb molt retard, felicitats! Anem perdent el cap---
    Intento escriure alguna coseta per la teva proposta.
    Bon estiu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas26 de juliol de 2018, a les 18:59

      Moltes gràcies, mai no és tard per les coses boniques... moltes gràcies per fer-ho, no hi ha pressa. Fins el dia 15 d'agost no penjaré el segon relat d'estiu. Bon estiu, Laura!

      Suprimeix
  17. Teresa Ribera31 de juliol de 2018, a les 9:58

    Hola Carme, el meu post :
    https://estelsalesmans.blogspot.com/2018/07/l-angel-blau.html?m=1
    A reveure.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de juliol de 2018, a les 12:56

      Moltes gràcies, Teresa, ara el vaig a buscar i a llegir.

      Suprimeix
  18. Laura T. Marcel8 d’agost de 2018, a les 18:41

    Aquí ho tens: https://plomablava.blogspot.com/2018/08/un-bon-dia-o-potser-una-nit-prop-del.html

    ResponSuprimeix
  19. cantireta11 d’agost de 2018, a les 18:27

    La tardanera del grup ha penjat la seua versió "destroyer" ;-))
    Vegeu-lo ací:
    http://cantireta.blogspot.com/2018/08/xarxes-esgarriades.html

    Un petonarro a tothom!! :-)*****

    ResponSuprimeix
  20. Pitt Tristán22 d’agost de 2018, a les 13:18

    Magnífico.

    Saludos.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars