També hi ha camins en la mar d'espigues:
El camí més verd que em torna cap a la primavera,
el camí dels somriures, de l'esperança, del recer.
El camí més groc cap al cor de l'estiu,
el camí de l'esforç, de la realitat, de la intempèrie.
Per això busco, entre el verd i groc, els matisos...
per si hi ha cap fugida on no ens calgui esperar,
on la realitat sigui vida...
Aquell verd-groc o aquell blau-verd
aquell lloc on tot es pot mirar amb dos esguards diferents.