 |
| D'una foto de la Mònica |
Diàleg poètic que ve d'aquí
Perquè ens cantin els ocells
em penjo nius que els acullin,
i tothom qui vulgui els podrà escoltar.
Poso el cor vora la porta,
per recordar-nos l'amor.
I tinc les flors ran de l'escala
com a medecina de somriures.
Sempre vull que entri claror
per la cortina mig oberta.
Dalt del terrat, els somnis
rere una barana per protegir-los.
Si tu vols, hi pots pujar,
no hi covo somnis inaccessibles.
