Cal trobar, rere les baranes i els murs,
aquella porta que ens obre a nous horitzons.
Encara és hivern als arbres més alts,
encara és inaccessible
aquella torre que ens assenyala el cel.
Sí que ens cal trobar l'indret i el camí
i sobretot, no deixar de caminar.
Reconèixer qui som i no fugir mai
de nosaltres mateixos.
