Amb pas lent, travessem el passatge, on la ciutat es fa tranquil·la, on la ciutat es fa barri entre turons. Les cases i els seus jardins estan separats pel carrer i tot passejant, les eixides i els patis s'ofereixen a la vista llaminers i bells, algun de ben cuidat, algun de desendreçat i ple de vida.
Entre la imatge i el vers
es passeja la mirada.
Entre colors i paraules
el so somort de la ciutat.
Entre el camí i els detalls
la ment atrafegada pensa.
Se m'escapen de les mans
tantes coses, que només retinc
aquests versos d'un sol instant:
El color rosa d'un carrer
tan pausat i amb nom de dona.
Pd: avui la inspiració m'ha vingut de ca la Consol
