És negre el vent i fa olor de fosca,
em giri cap on giri, l'olor no canvia.
I penso els pins damunt la carena
supervivents en terra cremada.
La claror els il·luminava i el vent escampava
altres olors conegudes i noves a la vegada:
olor de branques, de resina, d'escorça, de pinya.
Sempre ens en quedarà el record.
