Havia voltat per tot el món, o com a mínim per tot el seu món, per trobar els colors de vida que ella volia. Ho sabia bé, va ser incansablement tenaç i tossuda en la seva recerca.
Va tenir molta sort, de colors bells en va trobar molts, aquí i allà, arreu. N'hi ha tants i de tants tons i de tantes intensitats! Se'ls mirava, els vivia i els gaudia, fins que un dia va trobar aquells, aquells que li van semblar els seus, els que havia buscat des de sempre.
Aquell racó va ser la seva fita. Per fi! Ja els tenia!
I ara què? - es va preguntar perplexa…
