Hi ha tant d'enyor en aquestes hores quietes:
L'enyor d'aquella claror daurada dels capvespres,
dels instants intensos, del batec al galop a dins del pit,
de tota la teva pau dibuixada en un sol somriure,
de l'espill que retorna cada mot, cada gest, cada esguard.
I ens fa més comprensibles a totes les mirades.
L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre.
