Relats conjunts de novembre: Ars moriendi

M'estava morint, lluny de tot i de tothom, i al meu voltant només hi havia personatges estranys que jo no volia veure. Sants i dimonis. Què n'he de fer jo, a l'hora de la mort d'uns sants, en els quals no he cregut mai? I d'uns diables estrafets, oferint-me corones? Corones?  Però què s'han cregut! Que jo sóc republicana i les corones reials sempre m'han semblat poca-soltes.  Marxeu, marxeu, deixeu-me morir en pau!

Tancava els ulls i ni així deixava de veure'ls. Obria els ulls i continuaven allà.  No seria pas un mal son?  Quines ironies té la vida, morir en mig d'un mal son, és com una broma de mal gust.  Però aquest últim repte de la meva vida, jo l'havia de guanyar. Alliberar-me del mal son i dels personatges inexistents.

Vaig buscar el mòbil, vaig fer unes quantes fotografies dels personatges i a la pantalla del mòbil sortia  el llit, la calaixera, la finesta, la tauleta de nit,  els dos llumets que hi feia servir per llegir... etc... ni rastre dels personatges.  La tecnologia venia al meu rescat. Si no surten a les fotos és que no hi són. Buf!!!  quin descans! Fora mals sons.

Vaig buscar a través del Telegram, les persones que més estimava, per acomiadar-me d'elles. Soc lluny de vosaltres, us trobo a faltar, m'estic morint, us estimo.  Vaig rebre immediatament tot de cors, de petons d'abraçades virtuals, que van ser suficients per a poder sentir que encara formava part de la meva tribu particular i per foragitar tots els mals pensaments.  Quan no tens res més que t'acompanyi, un mòbil pot ser tot un món de proximitat i d'afecte.

Riera seca

Niporepte dels Relats en català

El meu haikú ve de seguir el de l'Helena

Trepitjo un núvol
amb els dos peus descalços.
I soc reflex.

Runes i flors

No buscava cap casa. No en necessitava cap més, ja en tenia prou amb una, la seva. Però és va fixar que en aquests ampits amples i sobrers que van ser fets per acollir jardineres i flors, avui només hi havia runes.

Tampoc tenia diners per comprar-la ni que fos una casa atrotinada. Per això, va decidir que (encara que no fos seva ni tan sols fos habitable) retornaria les flors a aquells prestatges exteriors.   Va netejar la runa, va comprar jardineres i uns poms rodons de crisantems grocs que enamoraven. Cada setmana s'enfilava fins al primer pis per regal-los i bé, la casa no era seva, però semblava que li somreia, o potser eren les flors? En qualsevol cas, ella sempre els retornava un somriure satisfet.

Sota del llimoner

Sota del llimoner, entre les arrels i unes pedres, hi vivia un llangardaix. La seva mida ens impressionava, les seves actituds també. Sortia com un dinosaure gegant  i es posava molt dret, coll amunt, i obria la boca com si volgués fer un bram espaordidor.  No vaig sentir mai cap so, però ell, molt digne, com si ja tingués la feina feta, es posava  a prendre el sol, ben quiet.

Jo també m'hi posava, agafava una gandula i aprofitava el sol d'hivern. 

Un dia, va caure una llimona ben a la vora del seu cau.  Com m'agradaria saber què va passar... què donaria per  haver vist com queia la llimona i l'efecte que li feia! 

Però no, no vaig veure res. I no l'he vist més. En lloc del llangardaix, hi havia la llimona. 

És insòlit prendre el sol al costat d'una llimona. La vida és estranya.

Gavina d'ales lligades

Amb les ales esteses, 
amb les ales lligades.
Com la gavina, sempre volo.
Volo, volo i no em moc de lloc.

Em creixen lletres

Em creixen lletres, a les mans i als dits.
I jo miro que siguin entenedores,
mentre que per terra i damunt de les parets
hi creixen signes amb uns missatges xifrats
tan secrets que no goso desxifrar.

Pantalla 3D

Pantalla 3D  trobada en una finestra de Mollet de Peralada

Si us canseu de la tele convencional, munteu-vos una pantalla en 3D.

No necessita electricitat, tot just una mica d'aigua.

Podeu canviar el programa amb una torratxa nova, algun esqueix i sense comandament a distància. 

Contemplació i meditació. Calma i serenor. 

A vegades necessitem tant i altres vegades tan poc.

La porta del gessamí

Els pètals tapen esquerdes
i perfumen els racons,

La tendresa ens cobreix les arrugues de la pell
i l'alegria ens fa oblidar que ...
el temps ja ens pesa una mica. 

Niporepte de relats en català

Aquest tanka ve de Ca l'Helena 


Llum de tardor.
Als nostres peus, les fulles.
De tot l'amor,
de les millors paraules,
en fem caliu.

Finestra a Garriguella

M'han crescut als cabells espígols i geranis.
I a les galtes el vermell dels bons moments.
No vull pintar-me els ulls per adornar-los.
M'agrada més que els ulls mirin endins.

I a sota, el mar...

I a sota, sempre hi ha el mar.
Sota les flors més tendres, 
sota les flors ja seques.
Sota les punxes, sota les figues.
Més enllà de les pedres i de les herbes,
més enllà de si fa sol o núvol.
Més enllà dels petons i les absències.
Sempre ben endins, m'hi batega el mar.

Camí de Ronda

Camí de ronda de Port de la Selva a Llançà

Si tens por, estima-ho tot.

Nina da Lua 

Estima la terra i el mar,

i les petites coves on s'endinsen

l'un en l'altre i es barregen.

Estima allò que t'entrebanca

perquè t'ensenya a saltar.

Estima també les barreres 

per aprendre a volar.

Estima la por, que ens traeix

la dels altres i la teva

per fer-la sempre còmplice 

i sovint la millor aliada.

Estima't, a tu,  en la teva força

Estima't... en la teva fragilitat.

Estima-ho tot, per guanyar-te.

Per guanyar-nos.