Potser no em caldria dir res més,
quan veig que a vegades
em manquen els mots.
Només mirar
com els cavalls busquen la palla escampada,
en un matí assolellat d'hivern,
com els arbres despullats resten ben quiets
sense ni un alè d'aire que els bellugui,
com llueix blanquíssima la neu
als cims, sota el blau i sota el sol.
A vegades miro,
no pas amb els ulls
sinó amb els mots.
..............................................................................Carme
A vegades escolto,
no pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.
no pas amb les orelles,
sinó amb els teus versos.
...............................................................................Xavier
A vegades oloro,
no pas amb el nas,
sinó amb la flaire
de la teva poesia.
no pas amb el nas,
sinó amb la flaire
de la teva poesia.
................................................................................Núria
A vegades estimo,
no pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.
no pas de manera convencional,
sinó amb el que escric.
..............................................................................Helena