Mirant les meves mans m'adono que hi guardo…
tanta vida viscuda:
les incomptables hores a la cuina,
la cura dels petitons de la casa,
els llapis, els bolígrafs, els pinzells,
les abraçades, les moixaines
la roba per plegar i planxar
i
l'amor i la tendresa, donada i rebuda
i
l'amor i la tendresa, per donar i per rebre
i
l'amor i la tendresa de cada dia.
Mirant les meves mans m'adono que hi guardo
totes les cartes d'amor secretes:
les que van arribar al seu destí,
les que es van esborrar o llençar sense enviar,
les que van tenir resposta i les que no.
Les que, havent-les pensades, mai no s'han escrit.
Però la que més intensament guardo
és la que encara està per fer.
