Tardor a les fulles

Mentre es bressolen
amb el seu darrer vent,
tasten el vol.

Bressola'm l'ànima 

i fes-te present abans que em perdi.

No sé si em retrobaré altra vegada.

Hi ha massa coses apreses 

que hagués volgut no aprendre mai.

Som tan fràgils com les fulles seques,
encara penjant d'una branca. 

Amb vida eterna fent-nos terra.