Veure de prop papallones boniques em va agradar. La de la primera foto és immensa. Potser feia un pam. Les meves fotos de mòbil són bastant desastre...
Explicaven, els rètols del parc, que si en comptes de menjar nèctar, mengen la fruita que els hi posen, les papallones viuen molts més dies.
Estem tancats com en una gàbia com aquesta, tan gran per les papallones, amb il·lusió de llibertat.
De tancats n'estem tots.
Tenim presons de veritat, de murs i reixes.
També presons de calúmnies, de mentides, de mala fe.
Presons de por, presons d'incomprensió i de desacord.
Tenim tantes presons, que enderrocar tots els murs està costant molt de temps, molt de patiment i molta feina.
Però continuem picant pedra per enderrocar-los.
