Muntanyes de cotó fluix.
El gegant adormit s'ha desfet,
l'osset de peluix
ha mort abans de néixer
i ja no ens queda res.
Un núvol blanc
travessa el cel
amb parsimònia.
Potser ell ho és tot.
dilluns, 20 d’octubre del 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...