Indrets coneguts

Placeta a Sant Hilari Sacalm

He passat tantes vegades pel mateix lloc, 
a vegades sola, a vegades acompanyada.
I no sempre he sabut veure
aquell reflex de llum que ens retorna 
el cel llunyà fins a nosaltres.
I aquell camí que se'ns amaga darrere quatre parets.
I un dia ho veig tot com si fos el primer cop.
Un arc que ens acull i uns colors que ens donen vida.
De cada passa en fem una nova mirada.
Som llavor, encara, dels nous horitzons que volem.

Camí de bosc

Molsa de llum,

dins de l'obaga grisa

verd resplendent.
.........................................................carme

Verd esperança, 
impuls de vida, 
tot és possible
.................................................Joan Gasull

resplendent verd 
dins la grisa obaga
llum de molsa
......................................................Elfreelang

Uns bens pasturen
a sobre un pam de molsa
al meu pessebre.
......................................................Xavier Pujol

....

Bon Nadal a tots

Blanc de neu, per la puresa i la generositat de l'ànima

groc al cor, pel records i el desig de retrobament.

Bon Nadal a tots amb tota la pau, l'amor i la llibertat.

Arbre de Nadal 2017

El millor arbre que podem guarnir,  ja el vam guarnir al  carrer Marina. 

NO HI VEIEU UN ARBRE DE NADAL?

Us volem a casa. Us recordem cada dia. 

Rosella per a l'Helena...

No t'aturis, ja sé que és hivern.
Si vols roselles hi haurà roselles.
En el somni dels dits neixen les flors.
En la mirada hi ha tacte de pètals.
Alçaran el cap quan sigui l'hora.
Encara no sé quin serà el camí,
ni si el final és prop o lluny. 
Sense que hagi pogut aprendre gaire,
sé que si volem roselles hi haurà roselles.
Encara que sigui hivern.

Passatge a Sarrià

Fotografia de Miquel Àngel Vich

Les nostres passes
acompanyen els mots,
mai al revés.




































Hi ha sempre un misteri en els passatges, perquè la claror ens arriba diferent enlluernadora i màgica.
Les meves fotos fetes amb massa pressa, (impacient que soc, massa sovint)  no fan justícia a la realitat.

Els colors de foc que m'acompanyen

Diàleg d'un post que ve de la Mònica

Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.

Marieta sobre una fulla seca

D'una foto de l'Anna_lara trobada a l'Instagram

Tan quieta, tan petita, tan fràgil,

em mantinc a les acaballes del meu món,

però no oblideu que tinc ales.

Buscaré la claror i les fulles tendres de nou.

Hi ha arbres i plantes perennes,

i sobreviuen a l'hivern amb un verd que no cedeix

ni claudica davant dels negres més foscos

i avançats de la descomposició final.

Quan el moment serà arribat, volarem.

Peixets 2

L'anhel de transparències en cada mirada.

El moviment incessant i opac de cada dia.

Des de les profunditats miro amunt, cap a la llum.

Si em pots veure, crida'm o vine a buscar-me.

L'instant  present, entre la superfície i la profunditat.

Entre dues aigües, nedant, nedant, sense aturar-nos.

Hi ha el tacte fresc de l'aigua sobre la pell, 

i el tacte inesborrable de la pell sobre la pell, 

com qui arriba a casa, al lloc segur.

Oasi d'aire, dintre l'immensitat de l'aigua.

Peixets

Si en el laberint d'aigua de mil camins
algun dia ens creuem atrafegadament,
no pensis pas que no vull quedar-me.
Només que fujo d'enlloc per no anar enlloc.
Creua'm i fem de l'instant permanència.
Toca'm i fem del contacte companyia.
Besa'm i que la solitud pugui sentir la dolçor als llavis.
Mira'm en la llum verda i transparent del sol a l'aigua
i explica'm allò que només explica un xiuxiueig.

Clavell de moro

Torna'ns els colors
que no són pas teus.
Rivets de groc arreu
envolten les ferides.
Cada pètal és un llaç.
I cada flor fa resistència.

Tardor a les fulles

Mentre es bressolen
amb el seu darrer vent,
tasten el vol.

Bressola'm l'ànima 

i fes-te present abans que em perdi.

No sé si em retrobaré altra vegada.

Hi ha massa coses apreses 

que hagués volgut no aprendre mai.

Som tan fràgils com les fulles seques,
encara penjant d'una branca. 

Amb vida eterna fent-nos terra.

Un vell far

Em sento com un vell far
que un altre far albira.
Si la claror se'm fa lleu
amb la teva creixeria.

Xuclarem llum de la lluna,
voldrem la terra daurada.
Del desert, d'aquesta duna,
en farem terra llaurada.

Poema que ve de ca la Galionar

Amb la xarxa pescarem els reflexes
de la llum del far.
Amb el cabàs la llum de la lluna.
...................................................................Xavier Pujol