Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Hi ha passatges que són tot el contrari del "passatge del terror". Aquest de Sarrià seria un exemple del "Passatge de la dolçor".
ResponEliminaEl teu haiku fa pensar.
Hi ha passatges bonics i aquest ho és en la seva senzillesa.
EliminaEl meu haiku vol explicar com una mena de prioritat interior. Molts dies, vaig a caminar els matins amb les meves amigues i veïnes i la prioritat és caminar i les paraules surten per acompanyar la caminada. Altres vegades és al revés. La prioritat és comunicar-se, parlar i no importa gaire si seiem o si caminem o si som aquí o allà. Però si fa pensar i tens alguna interpretació més xula, ja me la diràs... 😃
Segons quins passatges fa una mica de cosa passar-hi!
ResponEliminaSegons quins, aquest no!
EliminaI el groc fa de molt bon mirar últimament, tot i que ens recorda la tristor de la injustícia.
ResponEliminaSí, i tant! Les dues coses, Joan, el volem veure precisament per denunciar la injustícia.
EliminaPotser un dia caminem per caminar, pel gust de caminar només i durant la caminada, pel motiu que siga, o pel plaer de la caminada ens ve la vena poètica i ens arriben els mots. Això també pot ser.
ResponEliminaTambé pot ser, i tant! Són situacions diferents, punts de partida diferents. Resultats diferents, també.
EliminaPassatges clarobscurs, camins de llum i ombra. Els mots van i vénen, com els passos quan caminem plegats... per fer-nos companyia.
ResponEliminaBona nit Carme.
M'agraden els passatges, Pere! I aquest és lluminós i bonic!
EliminaBona nit!
Ei! Jo també el tinc fotografiat, aquest passatge. Del 2014 em sembla... Ara em faràs buscar la/les foto(s).
ResponEliminaJo el recordo amb parets d'un groc intens.
El poema deliciós i tendre, com és habitual...
Uns petonets dolços :-)******
Si trobes la foto o les fotos i me les ensenyes (i me les deixes) segur que la canvio... les teves fotos són sempre molt encertades i artístiques.
EliminaGràcies per passar... Una abraçada.
Bona nit, bonica.
EliminaAquí les trobaràs: https://flic.kr/s/aHsm9HH4LX
petonet
Doncs, no sé jo si és el mateix. Quan vagi a Sarrià demà ho comprovaré... he, he, he... malgrat tot, sigui el mateix o no, agafaré una de les teves fotos on es veu el groc intens, que ja no ho és tant. Gràcies, guapíssim, una abraçada,
EliminaSi et fixes a la segona foto, està presa des de un xic més enrere d'on és la dona de la teva, i en la direcció en la que camina ella.
EliminaClar que, les meves, son fetes a l'estiu del 2013, i la llum i alguna cosa més pot ser diferent... ;-)***
M'enduc la tercera tan groga... Crec que vam passar el passatge en sentit contrari l'un de l'altre. Era broma, segur, segur que és el mateix... Gràcies per les teves fotos.
EliminaUn passatge preciós m'imagino visquent en un lloc així, seria com viure en un jardí...
ResponEliminaPetonets.
Segur que deu ser molt agradable viure-hi, M Roser!
EliminaLa senyora de la foto es amiga teva?
ResponElimina😂🤣😂🤣🤣 m'has fet riure, pons!
ResponEliminaNo, no és amiga meva... s'enfadarà perquè surt a la meva foto? Ara n'has deixat preocupada..
És més important l'art que no la vida.
ResponEliminaNo ho sé, Helena, crec que per a mi no... però t'entenc.
Elimina