Potser és veritat que la trobada només va durar un parell d'hores, i que jo no vaig poder suportar la gravetat ni la inclinació volguda i que pes el meu cap em va anar ajupint cada cop més horitzontalment, fins a tocar a terra.
Però durant dues hores, ens vam trobar: herba i taca de color
Sí, ens vam trobar i vam ser flor.
I aquests instants de ser, ens acompanyaran per sempre.
Pd: És ben cert que al cap de tres hores, aquesta imatge que jo vaig fotografiar, ja havia desaparegut i l'herba jeia quasi ran deterra. I quan jo vaig fer Ooooh!, l'herba em va explicar la seva història. Aquí us la deixo.
