Temps era temps, a la Mireia li agradava de celebrar els aniversaris dels seus amics, amigues i de la gent que estimava, dedicant-los-hi un conte ben personal. Un conte que d'una manera o altra, directa o indirecta, metafòrica o poètica parlés d'ells. L'escriptura era un dels seus hobbys, no pretenia pas ser escriptora ni poeta, només pretenia passar-s'ho bé escrivint i si podia ser compartir amb algunes persones amigues aquests contes, aquestes històries.
L'amistat és una de les coses més importants a la vida. La família també. I aquests regals quasi immaterials, en paraules escrites era una manera de donar sortida a les seves ganes de jugar amb les paraules i al mateix temps d'expressar la seva estimació i complicitat a la gent que estima. Com que res no dura per sempre, les paraules i els contes poc a poc es van acabar.
Ara, però, la Mireia creu que l'aniversari dels blogs és un bon motiu per tornar a escriure contes d'anversari. Les propostes de la Núria segur que li ajudaran.
Pd: Bon aniversari, bona escriptura a tohom, i que els contes facin fluir l'amistat blocaire!
