Amunt, amunt,
fins a veure el Taga davant
i parlar-li de tu a tu.
Donar-li cita per un altre estiu.
Teixir els moments bonics
perquè no s'esgarriïn,
amb precisió, com qui fa mitja
i no vol deixar escapar cap baga.
Amb el punt prou fluix,
que no quedin massa premuts.
I després...
ben endreçats, guardar-los bé
per fer-ne memòria cada cop que ens cal.
Per tenir un immens patrimoni emocional.
