 |
| Johann Heinrich Füssli, 1781, The Nightmare |
- He tingut un malson terrible...
- Què has somiat, estimada?
- Que tenia uns monstre assegut a sobre meu i no podia fer res per a treure-me'l de sobre. No era ni home ni bèstia, monstruós i realment horrorós. Em desmaiava de por i també del seu pes inaguantable, semblava de plom, que no em deixava ni respirar com cal.
- I què feia?
- Res, més aviat semblava distret, mirant cap a una altra banda, com si tant li fes ser a sobre meu com en qualsevol altre lloc.
- Doncs així no devia fer tanta por, oi?
- Me'n feia, me'n feia, tenia molta por que a qualsevol moment m'ataqués.
- I no hi havia ningú més? ni passava res més en aquest somni?
- Sí, hi havia un ruc, o un cavall, no t'ho sabria dir, o un cap de ruc amb orelles de cavall, però només ens mirava mig amagat, no inspirava confiança, tampoc.
- Doncs sort que t'has despertat aviat, segurament que t'has sentit ben alleugerida de poder deixar enrere el malson.
- No, no gaire, perquè hi ha un malson encara pitjor que persisteix quan em desperto: la pèrdua de les llibertats, dels drets civils, els empresonaments, la injustícia permanentment manipulada i l'encallament de la república i dels nostres partits polítics. Empenyem la república o què? Per cert, estimat, tu ja t'has inscrit al Consell de la República?
- No, encara no...
- Ho veus? això sí que és un malson, vivim encallats!
Pd: us heu fixat que no es treu el llacet groc ni per dormir?
- No, no gaire, perquè hi ha un malson encara pitjor que persisteix quan em desperto: la pèrdua de les llibertats, dels drets civils, els empresonaments, la injustícia permanentment manipulada i l'encallament de la república i dels nostres partits polítics. Empenyem la república o què? Per cert, estimat, tu ja t'has inscrit al Consell de la República?
- No, encara no...
- Ho veus? això sí que és un malson, vivim encallats!
Pd: us heu fixat que no es treu el llacet groc ni per dormir?
