Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
dilluns, 16 de novembre del 2026
Pas de barca
divendres, 13 de novembre del 2026
Orenetes d'alt standing
dimecres, 11 de novembre del 2026
Molí d'Alfarràs
dilluns, 9 de novembre del 2026
Nena i gat
divendres, 6 de novembre del 2026
La barca quieta
navega en el temps
somia l'aigua.
dimecres, 4 de novembre del 2026
Bancs
dilluns, 2 de novembre del 2026
Sirena
divendres, 30 d’octubre del 2026
Meandre de Flix

dimecres, 28 d’octubre del 2026
Relats conjunt d'octubre:
dilluns, 26 d’octubre del 2026
Lletres i fils de tardor: Les cartes
divendres, 23 d’octubre del 2026
Una osca a la muralla
dimecres, 21 d’octubre del 2026
Racons
dilluns, 19 d’octubre del 2026
La reu de l'Andreu
divendres, 16 d’octubre del 2026
L'intrús
dimecres, 14 d’octubre del 2026
Esfilgarses
dilluns, 12 d’octubre del 2026
Calidesa
divendres, 9 d’octubre del 2026
Font
dimecres, 7 d’octubre del 2026
Flors de tardor
dilluns, 5 d’octubre del 2026
Per moltes nits...
divendres, 2 d’octubre del 2026
Llegir i escriure
dimecres, 30 de setembre del 2026
L'altre punt de vista
Aquell humà passava cada dia. Al començament passava de llarg. Com s'entén que no sigui capaç d'aixecar el cap, pensava jo. I sempre me'l mirava molt atentament per veure quin dia s'adonaria que jo era allà, com una reina mirant els seus súbdits.
I aquest dia va arribar, em va veure, em va parlar, em va fotografiar, i jo ja vaig veure les coses d'una altra manera. Això era més normal. Com havia pogut ignorar-me així, un humà miserable. Me'l mirava amb una mica de condescendència, ell volia ser amable, però jo no li acabava de perdonar la seva indiferència d'abans.
I encara menys, quan després d'haver semblat que volia ser amic meu, algun dia passava de pressa, de pressa i tornava a ignorar-me. Jo miolava molt disgustada i aleshores ell es dignava a aixecar el cap, a mirar-me i a dir-me "bon dia, gateta".
Però aquell dia, que ni amb els meus miols planyívols i enrabiats no va aixecar el cap, vaig perdre els estreps. Ara veurà si em farà cas o no, aquest coi d'humà! Vaig fer un bot i el vaig atacar amb totes les meves forces. Quan en vaig tenir prou, d'un parell de bots més, vaig tornar al meu balcó.
No el vaig tornar a veure mai més. No sé si el vaig matar o és que ara passa per un altre carrer. A mi tant me fa una cosa com una altra. Aquests humans no sé qui es pensen que són.
dilluns, 28 de setembre del 2026
Parc

divendres, 25 de setembre del 2026
Relats Conjunts de setembre: Un dia d'estiu
dimecres, 23 de setembre del 2026
Tallarol de casquet o un indret fantàstic
dilluns, 21 de setembre del 2026
Hi ha promeses que no es poden complir
divendres, 18 de setembre del 2026
El lloc perfecte

dimecres, 16 de setembre del 2026
No vull oblidar
dilluns, 14 de setembre del 2026
La copa de xampany
divendres, 11 de setembre del 2026
11 de setembre
dimecres, 9 de setembre del 2026
La Deu

dilluns, 7 de setembre del 2026
La gateta

divendres, 4 de setembre del 2026
Un detall insignificant

dimecres, 2 de setembre del 2026
Una carta que no serà mai enviada
Estimat amic,
dilluns, 31 d’agost del 2026
Finestra
divendres, 28 d’agost del 2026
Una tarda qualsevol

dimecres, 26 d’agost del 2026
L'heura del veí

dilluns, 24 d’agost del 2026
Els plàtans de Ceret

Vola lentament la barca sobre l'aigua amb un anar i venir incessant. De vegades, gairebé buida, només dues persones que fan petar la x...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...






