dilluns, 19 de juny del 2017

Lladó



Com en un laberint
em perdo en la bellesa dels detalls.
Arbres i ponts, com un gest i una mà estesa.
Porxos i torratxes, com l'acolliment i el bes.
Camins i carrers i baranes, com els mots 
que ens diem, per seguir fent camí.

Vola lentament la barca sobre l'aigua amb un anar i venir incessant. De vegades,  gairebé buida, només dues persones  que fan petar la x...