divendres, 24 d’octubre del 2025

Herbes

Retrobo un final d'estiu

sense gaire memòria:

Les flors torrades al sol,

les primeres boires eixutes,

els ramats sorollosos van baixant.


Cuso les vores dels prats

escric sobre el perfil de les carenes

i dibuixo les darreres olors de l'estiu.


Hi ha tanques que no tanquen res.

Les flors, rebels, 

passen d'una banda a l'altra.

Des del camí un racó em roba el cor. Com si fos meu. Com memòria oblidada de fets que no han existit. (Potser en una altra vida,  vam ser...