Relats conjunts - La llibertat guiant el poble

Eugène Delacroix, 1830, La llibertat guiant el poble 
Imatge rebuda per watsap,
molt adequada al meu poema

















Guia'ns, estimada llibertat,
bella dama de l'estel,
guia'ns fins a bon port.
Et seguim  dia a dia 
amb el cap ben alt,
per sobre els entrebancs,
injustícies i amenaces.
Et seguim perquè hem estat ferits
i per recuperar els nostres ostatges 
empresonats sense raó.
Et seguim sense armes ni trabucs.
Cadascú des del seu lloc
per un objectiu a aconseguir,
una il·lusió,
amb constància,
persistència,
resiliència...

Indesinenter...


Comentaris

  1. M'ha agradat molt aquest poema teu i també el que va fer Salvador Espriu que he descobert buscant l'última paraula que has escrit.
    Indesinenter... sense aturar-se, incessantment... ja és això, ja... i no hem de defallir per aconseguir-ho.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Evidentment, del poema d'Espriu ve aquest últim mot. En arribar a la resiliència, i veure que em faltava un final, em va venir de sobte: Indesinenter. M'alegro que l'hagis buscat i trobat. M'ha fet il·lusió.

      Suprimeix
  2. Seguim-la, perquè ja no ens queda cap altra opció més. O estem amb ella, o la perdem per sempre. Esperem que ens guiï bé.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Esperem que ens guiï bé i que no ens agafi cap infart pel camí...

      Suprimeix
  3. Som molts els que volenm seguir aquest estel...L'aconseguirem entre tots???
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
  4. LLibertat als hostatges, llibertat a Catalunya.

    ResponSuprimeix
  5. Et seguim molt millor que els de la Reviluciö Francesa, sense armes. Fràgils i forts alhora.

    ResponSuprimeix
  6. Todos los seres humanos nacidos de una mujer debemos tener la misma libertad y derechos por ello estamos autorizados a luchar contra las injusticias que nos imponen los poderosos y conseguirla. Gracias Carme

    Miguel Hernández
    Para la libertad sangro, lucho y pervivo.
    Para la libertad, mis ojos y mis manos,
    como un árbol carnal, generoso y cautivo,
    doy a los cirujanos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracias por tu aportación poética.
      Joan Manuel Serrat le puso música y al leer estos versos me viene a la mente, la canción.

      Suprimeix
  7. Ostres, Carme, m'ha agradat tantíssim que te'l pisparé per copiar-lo al Twitter!!
    Hi ha gent desanimada, que no vol votar i cal fer el possible perquè ningú es quedi a casa.
    (Posaré el nom de l'autora, és clar!!!) ;-))

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Fes, fes... gràcies.
      Em costa molt d'entendre que un independentista no vulgui votar...

      Suprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars